Boira

Part I - El record / El somni

La trobada d’un refugi antiaèri, una obertura en forma de túnel o passadís, amb unes escales que es dirigien cap a sota d’un camp, de manera casual, i que de fet ja coneixia i havia vist molts cops abans, va començar amb l’activació dels resorts dins meu que suposaren l’inici de la gestació del treball: M’interessaven moltes coses, tot de cop: per què havia quedat integrat i diluit en el paisatge, la manera que tenia de marcar el territori, mostrant una entrada o forat al terra, que restava tancada i que aparentment no anava enlloc, però també com simbolitzava una capa de la història que convivia amb la capa del present, i com tot això es podia relacionar amb la memòria, i més important, amb l’oblit.

Aquest projecte va néixer com una col·lecció de fotografies, amb la idea d’un fotollibre, que plantejava, des d’una mirada poètica, una reflexió sobre el context de la memòria històrica i l’oblit, què passa quan el passat es va desdibuixant i el coneixement o el record es van esborrant també.

Amb aquesta proposta volia plantejar una reflexió sobre què passa quan el temps es dedica a cobrir els espais com aquests, fites i marques que ens servirien per explicar i entendre la història, amb vegetació i brutícia, a deteriorar-los, a anar-los fent en definitiva cada cop més invisibles. Com la memòria es desdibuixa i s’esborra lentament. L’aparició de la boira en algunes fotografies va servir d’excusa poètica per trobar un fil narratiu. No hi és sempre, ni en totes les imatges, però de tant en tant apareix contribuint a generar aquests espais que són mig de somni o mig reals. La mateixa idea de la boira va servir també com a excusa per aplicar-la de manera artificial en algunes imatges, seguint amb aquesta idea de dualitat entre una mirada força documental i una mirada poètica i simbòlica.